NIaquiNIalla

Durant aquest mesos trobaré força a faltar el tarannà del parc de bombers, els seus follons, els mals endreços, el material de l’Unai escampat per arreu, el camió ple de trastos, el pujar a corre-cuita mentre m’equipo, el connectar les sirenes, el posar-me l’equip d’intervenció i veure que el casc no m’ajusta bé, el sentir la olor de socarrim, el veure un munt de ferralla, el dir: Xavi altanto que potser no passem per aquí!

Però sobre tot a tota la gent amb la que comparteixo experiències.

Espero que ben aviat ens trobem una altre vegada i si és a sobre del camió millor que millor!